La casa Garriga Nogués

El Museu de l’Art Prohibit és a la casa Garriga Nogués, un edifici declarat bé d’interès cultural i ubicat al centre de l’Eixample de Barcelona. Es tracta d’una joia arquitectònica d’inspiració modernista de principis del segle XX, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, que consta de planta baixa i quatre pisos. A l’interior de les zones nobles, hi destaquen una escala monumental i les sales, amb les decoracions i els vitralls originals, que combinen elements classicistes i modernistes.

L’edifici respon a la tipologia de casa entre mitgeres, característica del barri de l’Eixample, que va idear Ildefons Cerdà per fer créixer Barcelona fora muralles. Originàriament, la planta baixa estava dedicada a locals comercials; el pis principal, a l’habitatge del propietari; i la resta dels pisos, que disposaven d’una escala independent, es llogaven.

A la façana principal, hi destaquen quatre grans mènsules esculpides, de l’escultor modernista Eusebi Arnau. Són quatre figures femenines que representen les edats de la vida i que, en forma de cariàtides, sostenen la balconada del primer pis. El vestíbul d’accés s’organitza entorn de quatre columnes amb el capitell pseudocompost, que suporten un sostre pla amb decoració de grotescs. Al fons i a l’esquerra, hi ha l’escala que mena a la primera planta, independent de la dels altres pisos, amb una balustrada i decoració de fullatge, modernista. La resta dels elements d’aquest sector, cobert amb claraboia de vidres policromats, són d’estil clàssic. El vidrier Antoni Rigalt, autor de vitralls com el del sostre del Palau de la Música Catalana i el del primer pis de la casa Lleó i Morera, es va ocupar també dels de la casa Garriga Nogués.

Enric Sagnier, l’arquitecte amb més obra construïda a Barcelona

Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) va ser un dels arquitectes que més va treballar per a l’alta burgesia de Barcelona, tot i que el seu nom no és tan conegut com el d’altres arquitectes modernistes. A banda de la casa Garriga Nogués (1901), va fer, entre altres projectes, la casa Roger Vidal (1890); la casa Juncadella (1891); el col·legi de Jesús-Maria (1897); la Duana del Port, juntament amb Garcia Fària (1902); la casa Arnús, al Tibidabo (1903); o el Palau de Justícia, amb Domènech i Estapà (1911). Per tot plegat, ni el barri de l’Eixample ni la Ciutat Comtal no es poden entendre sense el talent d’aquest creador, que va barrejar, amb encert i sense complexos, diferents estils en més de 300 construccions. No debades, Sagnier té el títol d’arquitecte amb més obra construïda a Barcelona, encara que de vegades el seu treball s’hagi vist eclipsat pel de figures més mediàtiques, com Gaudí o Domènech i Montaner.

Una casa amb molta història

El banquer Rupert Garriga-Nogués i Miranda va encarregar a Sagnier la construcció d’aquesta casa, i hi va residir amb la seva família fins que va esclatar la guerra civil. Després, la casa va ser ocupada pel col·legi religiós Sagrados Corazones de Jesús y de María; i, entre el 1983 i el 2004, va ser la seu del Grup Enciclopèdia Catalana, que en va fer una primera rehabilitació.

No és la primera vegada que els baixos i la planta noble de la casa Garriga Nogués es converteixen en un espai expositiu. Entre els anys 2007 i 2008, l’arquitecte Jordi Garcés i Brusés hi va fer una nova reforma per transformar l’edifici en un hotel, així com els baixos i la planta noble en la Fundació Francisco Godia, institució que va establir-se en aquest edifici des del 2008 fins al 2015 per exhibir-hi la seva col·lecció permanent.

Després, i fins al 2020, va ser el lloc triat per la Fundació Mapfre a Barcelona, especialitzada en fotografia; i, actualment, aquest magnífic edifici és la seu del Museu de l’Art Prohibit.