LA CENSURA EN L'ART

En aquest punt del segle XXI, les censures, prohibicions i polítiques de la cancel·lació estan a l’ordre del dia. Davant del context actual, la frase de Noam Chomsky que diu “Si no creiem en la llibertat d'expressió dels qui no pensen com nosaltres, no hi creiem”, és absolutament vigent.

De fet, la història de l'art és plena de casos de censura. La va patir Miquel Àngel quan pintava la Capella Sixtina, i també Francisco de Goya, del qual el Museu de l’Art Prohibit exhibeix alguns dels gravats de la sèrie els Capritxos. Entre els artistes que també van topar amb les prohibicions hi ha Gustav Klimt o Pablo Picasso, presents també al Museu de l’Art Prohibit.

Encara que les investigacions sobre la censura i la cultura de la cancel·lació no abunden, sí que hi ha exercicis a tenir en compte com el llibre Censored Art Today del periodista i escriptor Gareth Harris. El volum publicat per Lund Humphries i Sotheby's Institute of Art el 2022 identifica i investiga les múltiples cares de la censura que frenen el principi de la lliure expressió artística.

Gareth Harris subratlla que “limitar el que la gent veu i digereix es tracta, en última instància, de controlar una narrativa per a una audiència massiva tant en l’àmbit físic com virtual, des de decidir per què els monuments històrics han de retirar-se de l'exhibició pública fins a cancel·lar els comptes dels artistes a les xarxes socials. En una avaluació oportuna i essencial, Censored Art Today té com a objectiu respondre per què la censura està en augment, qui l'està aplicant i qui és a l'extrem receptor”.

Precisament, una de les persones que més ha escrit sobre els límits entre la llibertat d’expressió i la creativa és Svetlana Mintcheva, directora i fundadora de la National Coalition Against Censorship (NCAC), dedicada a defensar les arts de la censura. El seu article "Caravaggio killed a man. Should we therefore censor his art?" (Caravaggio va matar un home. Hauríem de censurar el seu art?), publicat a The Guardian el febrer del 2018, continua convidant a la reflexió.

Així com la NCAC fomenta la llibertat de pensament, investigació i expressió i s’oposa a la censura en totes les formes, amb el relat expositiu, el Museu de l’Art Prohibit neix amb la voluntat de ser un espai per a la llibertat creativa i un laboratori per abordar els actes de censura en les arts.